La gente pide una cronica, pues ai va la mia.
En el cami d'anada em vaig notar bastant malament i desitjava que al començar a pujar sem tragues la tonteria de sobre, em poso els cascos per motivar-me. Com molts m'han vist flaquejar a l'anada desideixo apretar al principi a veure si algu s'ho repensa(vicente, lluis A) al veure que no pateixen gaire desideixo parar, es fa un grup de sis dani, uri, jack, vicente, lluis i jo mateix. l'uri em passa al relleu i comença a marcar un ritme que a mi no hem va gens be, deixo passar al dani i els deixo marxar a veure que fan els altres tres, ningu intenta anar a per ells i sescapen, el jack es possa a tirar i quan porta 500metres tirant sescapa el lluis.
El vixcente s'havia despenjat un pel pero estava dins del grup coneixent-lo. Jo deixo tota la responsabilitat al jack no li dono relleus, anava realment fotut, quan arribem al km 7 ens atrapa el vicente i baixem mes el ritme, el lluis a desaparegut davant nostre i el vicente tot i anar molt foçat fa un canvi de ritme, el jack el segueix jo tambe pero quan arribo a roda hem trobo incomode i no respiro be, reflexiono i dic portes tot l'any fent el burro per quedar el sise no passa res pujo pinyons fins el 25 hem posso a rodar a 13 esperant que ningu hem doni caça per darrera perque no tinc ganes d'augmentar el ritme mes.. I eso es todo amigos.