Gran jornada de ciclisme de club la viscuda el passat dissabte.
Sortida especial, on predomina la convivència i aprofitem per retrovar-nos i xerrar després de l'època de marxes i abans d'entrar en les vacances. Gràcies a tots els que colaboreu per fer possible aquesta sortida.
Aquest any, les punxades les va concentrar totes l'Àlex (avariciós
). El dia també servir per veure com els socis llueixen un atractiu moreno-ciclista a la piscina. Ah, i al sorteig jo vaig ser dels més afortunats i em va tocar el culotte Motta.
Sobre la pujada a la collada de Toses, el Dani es va escapar d'inici. A roda seva va enganxar-se Vicente, el cuiner. Radera es va formar un grup perseguidor amb en Florian, Jordi, Miguelón, Lluís Andreu, Xavi, Àlex i Alberto. Els dos últims no van resistir gaire estona i el grup perseguidor es va veure reduït a cinc. Durant la primera meïtat de la pujada tira
exclusivament el Florian. Als 8 kms, aproximadament, atrapem al Vicente consumit pel ritme del Dani que en cap ja l'hem perdut de vista. Sobre el km 15 el Vicente s'intenta escapar però dura poc. La veritat es que la Collada no posa fàcil poder-se escapar d'un grupet quan les forces estan tan igualades. Ara ja tirem tots en un moment o altres. En alguna ocasió
es carreguen els plats i es produeixen acelerons, però ningú es despenja. Són moments de ciclisme tàctic. Sobre el km 17 el Miguelón es despenja renegant del ritme. Després sabem que ha parat a deixar un record en una placa en record a un company mort en accident i ens queda el dubte de si podria haver-nos seguit. Uns quilòmetres més endavant, ens sorprenem quan el Vicente es despenja acomidant-se amb un '¡iros a la mierda!'. A uns quatre quilòmetres de coronar es quan més s'apreta amb tirons principalment del Florian i el Lluís Andreu. Jo fins aquí, dins del patiment em veia segur de aguantar el ritme però
en aquest tram he d'esforçar-me al màxim i vaig molt forçat de respiració, moments de debilitat que veuen els meus companys però per sort tampoc apreten i arriben uns quilòmetres més plans on carreguem el plat i jo personalment aprofito per recuperar. El sprint final pel segon i tercer lloc ja es masca en l'ambient del grup. A falta d'uns 600 metres, un sorprenent Vicente que suposàvem descartat ens passa als quatre com un sputnik a 44km/h. Això adelanta l'sprint i... ¡maricón el último!. A la que ens posem drets sobre la bici em donen calambres per dos llocs a la cama i quedo fora de combat quan ja
tenia la roda del Jordi presa, no obstant supero al Vicente totalment ko, doncs no ha mesurat l'esforç quan ens ha volgut passar per sorpresa de tant lluny. Els tres restants disputen l'sprint. Els resultats de les marxes pronòstiquen una arribada Florian, Lluís i Jordi, però veig que el Lluís perd comba i s'ha de conformar amb el quart lloc. Finalment el Florian passa davant del Jordi, que ha tornat ha córrer molt inteligentment i completa el seu tercer pòdium consecutiu, superant cada any gent que a priori semblen més favorits que ell per acompanyar al Dani en els llocs d'honor.
Es veu que em els cinc primers hem baixat de la barrera de la hora. Quan arribo a casa consulto el ciclotour i hem surt que hem trigat 7 minuts desde la benzinera al punt on es posa el crono a zero. Comparant-ho amb el temps del 2004 (1h07m45s) he anat més ràdid! Sorprenent, perque no estic tant ford suposo que al fer tota la pujada amb grup ajuda. També diuen que teníem aire a favor, però d'això un mai se'n adona.
Foro 
Autor
